I ara què? Calma, rigor i defensa del territori
Abans de començar el mes d’agost, un període administrativament inhàbil i tradicionalment de menor activitat pública, s’ha publicat l’anunci de licitació de les obres del projecte constructiu de la Variant de les Preses.
Des de Salvem les Valls rebem aquesta decisió amb serenitat, però també amb preocupació. Entenem que la forma escollida per impulsar aquesta licitació dificulta el debat públic i la participació efectiva de la ciutadania. Potser és legal, però costa entendre que sigui coherent amb els principis de transparència i de bona administració que haurien de guiar qualsevol actuació pública, especialment quan afecta un projecte d’un impacte ambiental i territorial tan important.
Nosaltres continuarem fent el que hem fet des del primer dia: defensar el territori amb rigor, arguments i les eines que ens ofereix l’estat de dret. No actuem per obstaculitzar una infraestructura; actuem perquè estem convençuts que aquest projecte presenta mancances ambientals i jurídiques que no poden ser ignorades i que aquesta alternativa és la pitjor de totes les possibles. Per això presentarem el mes de setembre recurs contra la pròrroga de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) i demanarem mesures cautelars per retirar l’anunci de licitació de les obres.
Considerem que la pròrroga de la DIA no és jurídicament justificada perquè les circumstàncies ambientals han canviat de manera substancial respecte de les existents quan es va aprovar el projecte. La declaració de reserva natural de l’aqüífer fluviovolcànic n’és un exemple evident. Quan el territori canvia, també ha de canviar la manera d’avaluar-ne els impactes.
També ens preocupa que l’informe de la pròrroga ja no estableixi un límit màxim d’extracció d’aigua, quan la DIA original fixava un cabal de 350 l/s. Aquesta modificació no és un detall tècnic menor: afecta directament les garanties de protecció d’un recurs estratègic per al futur de la Garrotxa. O comenti que la “declaració de reserva natural es duu a terme amb la finalitat de protegir les zones humides relacionades amb la descàrrega de l’aqüífer. L’ecosistema dependent de l’aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa són les basses d’en Broc i els aiguamolls de la Déu Vella”, obviant des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que, des d’un punt de vista ecològic i de gestió ambiental, la protecció de les zones humides implica indirectament la conservació de l’aqüífer.
La rapidesa amb què s’han succeït la pròrroga de la DIA, l’aprovació dels pressupostos i la publicació de la licitació també planteja interrogants legítims sobre la manera com s’ha gestionat aquest procediment. Hauríem esperat més prudència, més debat i una major sensibilitat envers un territori que fa anys que expressa les seves preocupacions.
Ens dol especialment que, en un context d’emergència climàtica, la protecció dels sòls agrícoles, dels aqüífers i dels espais naturals continuï ocupant un paper secundari davant d’altres interessos. Les infraestructures són necessàries, però no qualsevol infraestructura, ni de qualsevol manera. El desenvolupament només és realment progrés quan és compatible amb la conservació del patrimoni natural que deixarem a les generacions futures.
Malgrat tot, afrontem aquesta nova etapa amb confiança. Cada vegada hi ha més resolucions judicials que recorden que la protecció ambiental no és un tràmit administratiu sinó una obligació legal. Els informes ambientals han de ser rigorosos, actualitzats i suficients per garantir que les decisions públiques es prenen amb totes les garanties.
Acabem aquest comunicat amb una certesa: la defensa de la Vall d’en Bas és també la defensa de la democràcia. Perquè la democràcia no és només votar cada quatre anys; és poder confiar que les institucions actuen amb independència, transparència i respecte pel territori. Una democràcia s’afebleix quan les seves agències i organismes deixen de fiscalitzar el poder i acaben essent inflexibles amb els febles i excessivament complaents amb els forts i només faciliten decisions polítiques prèviament preses. Quan això falla, és la societat civil qui ha de fer un pas endavant. I nosaltres el continuarem fent, amb fermesa, amb respecte i amb la convicció que la força del dret acabarà imposant-se al dret de la força.
Salvem les Valls
31 de juliol del 2026
